Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminades anteriors

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

8a Caminada - 1995

Venia de terres humides, filles més de la boira

que de sol. Per la finestrella de l’avió només

veia castelleres de núvols i més núvols, quan, de

cop, va estritllar.

 

I fou una mena de miracle.

 

En l’aire moradenc de mitja tarda la darrera neu

clapava una carena allargassada. La ruta

marcava que passàvem prop de Lurdes, allò

deuria ser el Cercle de Gavarnie, més ençà,

potser tocàvem el cim de l’Aneto.

 

No, no érem a tocar l’Aneto.

 

Allà, senyor dels voltats, únic i tan conegut,

vaig veure el Pedraforca de gairell, fins que va 

ensenyar-me els pollegons. Ensija esplèndida, el

Cadí era aquella carena clapada amb les

darreres neus, el Costafreda i el Verd tancaven

l’era del món que és la Vall de Gósol.

 

Cel enlaire, em sentia a casa.

 

Des de tan amunt, em trobava fent la

Caminada.

 

Una caminada que no podré fer perquè el buf

ja no em dóna per a tant. Però, des de la casa

abocada al prat i a les freixeres, em sentiré

caminant amb vosaltres.

 

I enyoraré els camins entre el pi negre més

alterós que al món sia, les fondalades d’ombra,

els prats dels solells, els cresters amb la moixera

de guilla que comença a brotar.

 

Camineu, amics, camineu. Caminar és 

un bé de Déu.

 

Ho sabreu més quan el buf ja no us doni

per a tant.

 

Josep M. Ballarín i Monset

Capellà