Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminades anteriors

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

14a Caminada - 2001

La vida, diuen, és un viatge.

Si no ho és, s’hi assembla força.

D’alguns en diríem que s’ho fan amb avió, passant damunt dels núvols. I vinga presses.

 

Conec qui s’imagina anar en un tren de luxe.

 

Podríem allargar-nos i fins jugar-hi. Qui sembla anar amb bicicleta, qui vol córrer amb auto, qui espernega amb patinet.

I qui encara fa anar la tralla per arriar el ruc que mai no li va al pas que voldria.

 

Més val deixar-ho.

 

Tanmateix, un dia entens que tots fem el camí de la mateixa manera, per molts d’avions que fem volar. A peu, caminant al pas i malaurat qui malda per arribar primer traient el fetge per la boca.

 

Vet ací.

 

Un any més a passos com la vida.

 

Un any més a passos com la vida, la caminada pels nostres grenys. Pausada, sentint les olors del bosc humit desvetllant-se a poc a poc en la fresca del matí, endevinant cingles llunyans i abocant-se als propers, veient les flors menudes i avergonyides del bosc, amb la glòria de Salomó que no tenen les de jardí.

 

Una estona sentint assegut la flonjor de la molsa nova, perquè no hi ha caminada ben viscuda sense moments d’asseure’s.

 

Enguany la gent s’endinsarà en la més ufanosa i plena de contrallums de les nostres obagues, fent colla. Sobretot fent colla.

 

Perquè no ho podem oblidar.

 

Una dita maldestra assegura que qui va sol camina més depressa.

 

Malament qui va sol per la vida.

 

De cert que es perdrà en la boira.

 

Josep M. Ballarín i Monset

Capellà