Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminades anteriors

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

16a Caminada - 2003

Secrets de muntanya

 

Suposo que va ser a rel d’un gloriós viatge amb vaixell a Menorca que vaig decidir, de manera incontestable, dedicar part de la meva vida a les muntanyes. També podria haver-me afeccionat al mar, però sóc persona que m’agrada tocar de peus a terra, literalment, i no pas anar d’ací d’allà, com un baliga-balaga, a mercès de les ones. 

 

I si al nostre país hi ha muntanyes, que mira que n’hi ha de totes mides i colors, el Pedraforca és una de les més màgiques, sense cap mena de dubte. Però per si algú no s’ho creu, perquè el món és ple de descreguts, li aconsello que s’enfili al Pollegó Superior o al Calderer per la cara nord o que escali la imponent cara sud. Us ben asseguro que la força que transmet la pedra i la pau que es respira sabent-se part de la muntanya, arrapat com una sargantana a les roques, és inigualable. I per acabar-ho d’adobar, als seus peus hi viu Gósol somrient, sempre esperant el viatger que arriba per qualsevol dels quatre costats sabent-se que trobarà un racó d’acollida en aquest poblet de pessebre, amb cases de pedra i fonts rialleres.

 

Jo, a Gósol, hi he arribat pels vuit vents. A Gósol hi he fet cap a peu, en cotxe o en bicicleta, o l’he contemplat des del Pedraforca i endevinat des de l’avió. No sé que ho fa que Gósol m’atrau, m’enamora i m’espera. Potser és que a redòs seu s’hi amaga el tresor del Cadí? Potser és la pau que deixaren els Bons Homes buscant refugi entre les seves parets? Potser són els conjurs de les fetilleres que, reunides al Pedraforca en akelarre, comminiaren la deesa fortuna per protegir aquest poble? Jo encara no n’he trobat la resposta, i mira que ho he intentat vegades però, renoi, mai he ensopegat amb un trist maravedís o un beuratge pudent per endur-me a casa. És que el secret no rau en tot allò que ens podem posar a la butxaca?

Ai l’as! Després de tant buscar amunt i avall, escalant, pedalant o caminant, ara resultarà que el secret s’amaga en allò que no es pot tocar! Per què, amb quant or podem pagar el somriure de l’amic? Qui ens omplirà més l’esperit si no els companys d’excursió, siguin grans o petits? Quin beuratge és més reconfortant que un bon glop d’aigua fresca o un trago de vi quan s’està assedegat a muntanya? 

 

Companys, amics i coneguts, em sembla que a la fi tinc el secret. I aquest està ben guardat en els meus records, acompanyant les meves excursions a l’entorn de Gòsol i el Pedraforca. Ja que, com molt bé digué Joan Maragall:

 

Jo no sé lo que teniu

que us estimi tant, muntanyes.

 

Joan Portell Rifà

Escriptor