Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminades anteriors

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

19a Caminada - 2006

Aquest any es compleixen els 100 anys de l’estada de Picasso a Gósol. Después de passar uns dies a Barcelona, i sense saber-se’n els motius exactes, a finals de maig o principis de juny de 1906, Picasso i Fernande Olivier –la seva companya-, arribaren a Gósol i s’instal·laren a la Fonda de Cal Tampanada fins a mitjan agost.

 

Picasso i Fernande van quedar impressionats per la majestuositat i rudesa d’aquest paratge muntanyenc ja que, a part del seu color terrós, argilenc i sangonós de la terra (la veritable marca de fàbrica del període de Gósol), els únics traços visibles del paisatge en aquestes composicions són les crestes nevades que erigeixen rere el retrat de Fernande pujada dalt d’un ase o d’una pagesa amb un feix de llenya al cap.

 

L’espectacular paisatge despullat d’argiles ocres i grisos, va sorprendre inesperadament Picasso. L’efecte d’aquesta visió, unida a les noves experiències artístiques que havia abordat a París i l’estabilitat emocional que li aporta la companyia de Fernande provoquen un gir substancial a la seva obra. Cada vegada més, manifesta el desig de simplificar i esquematitzar les formes i donar-los volum començant a guanyar terreny en la seva obra el primitivisme, sobretot des que el pintor va veure una exposició d’escultura ibera al Museu del Louvre.

 

Malgrat fer paisatge, Picasso no s’enfronta a Gósol com a paisatgista. Sovint ens ofereix una visió de l’entorn mitigada per la presència de la figura humana. Si observem l’obra picassiana de Gósol ens adonem, de fet, que el que li interessa per sobre de tot en aquest moment és el cos humà, sobretot el femení, el cos de Fernande. I és precisament ella qui protagonitza els únics paisatges amb la figura femenina que hi fa. El paisatge és el suport compositiu dels retrats de Fernande. Ens mostra la dona mentre gaudeix del paisatge muntanyenc del fons. El paisatge, també esdevé element de suport d’una sèrie d’obres protagonitzades pels homes del camp.

 

Gósol inspirà a Picasso la recerca de noves direccions com les natures mortes que fins aleshores no li havien interessat.

 

Els delicats esbossos del seu quadern anomenat “Carnet català” així com la gran quantitat de nus que realitza mentre és a Gósol demostren un marcat interès per la figura humana.

 

El pas de Picasso per Gósol va ser decisiu per a l’evolució artística de la seva obra. L’aïllament en un món autènticament rural li permet, com temps enrere havia experimentat a Horta de Sant Joan, el contacte directe amb la natura, i a la vegada afavoreix la seva relació personal amb Fernande. Tot plegat l’ajuda a concentrar-se en el treball i assimilar tot el que havia vist a París durant la tardor i l’hivern de 1901. Aquesta confluència de factors l’incita a treballar en la recerca de noves vies d’expressió plàstica, com les deformacions marcadament anguloses i accentuades, creant rostres amb l’aspecte d’una màscara.

 

La influència gosolana encara perdurarà durant un temps, ja que els nous paisatges imaginaris que farà a París la primavera i l’estiu de 1908; els records de l’estada en terres gosolanes es tornaran a fer sentir en la projecció, al fons de les composicions, de l’esbelt i carismàtic cim del Pedraforca.

 

Gaudim, doncs, aquest any dels paisatges que tant van inspirar a aquest gran artista, recorrent els mateixos llocs per on ell va passar i que li serviren per fer un canvi radical en el seu art.

 

Maria Sindreu