Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminades anteriors

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

23a Caminada - 2010

No sóc fill de Gósol, però podria ser-ho.

 

La Setmana Santa de l’any 1962 vaig arribar a Gósol per primera vegada, junt amb els meus pares i el meu germà Agustí.

 

Des de llavors em sentí lligat a aquest poble, ple d’història, de màgiques sensacions en trepitjar les seves pedres, recórrer els seus camins, sentir la flaire dels seus conreus, el cant dels ocells, el crit gutural dels corbs, els bels de les ovelles i l’antic trontollar de les esquelles de les vaques amb les olors de la llet acabada de munyir, avui perdudes amb la modernitat d’Europa, perquè ara hi ha vedells bonics i juganers, però que no ens donen aquell got de llet calenta amb una cullerada de mel d’abelles gosolanes que en els vespres de tardor i hivern tant s’agraeix.

 

Gósol va ésser i segueix essent encara aquell racó de món on el temps s’atura, sobretot a l’hivern on la foscor mou el Pedraforca, on al riu de les valls no hi ha qui hi posi els peus, on encara pots seure a la plaça, sol com un mussol, però ple d’energia positiva que et transforma en l’home o dona que tots desitgem ser: nets, senzills, pacients... on l’esperit domina la matèria i la ploma dels poetes pot ser d’or i els pinzells dels pintors fan obres mestres. Potser per això uns quants gosolans, de naixement uns i d’altres d’acollida, varem formar Els amics de la Caminada Popular de la Vall de Gósol i aquest estiu, com ja fa 23 anys, hem tornat a reinventar uns camins perquè tots els ciutadans de Catalunya i també els de més enllà, pugueu gaudir d’aquests paratges i tornar per poder seguir l’experiència d’una caminada on no tan sols s’hi ve pel plaer de caminar, sinó també perquè s’hi troba quelcom més d’il·lusionant: la força que en aquest espai clar, pur i acollidor penetra dins el nostre cos material que ens apropa al benestar ètic i moral tan desitjat.

 

Així doncs, ompliu bé els dipòsits cadascun de vosaltres, per després prosseguir la lluita amb les barreres que ens imposa el nostre caminar diari i ben segur que tindreu reserves suficients per poder-les saltar fins l’any vinent, que desitjo que ens puguem tornar a trobar.

 

 

Josep Martorell i Virgili