Torna a l'inici

Estàs a: Caminada de Gósol > Caminada 2017

La Caminada | Com arribar  | Caminades anteriors   | Colˇlaboradors  | Gósol    | Contactar  |

Caminada 2017

Portada Caminada Informació bŕsica Recorregut i mapa Inscripcions

Recordo de nen, anar fins a la font de la Roca amb el meu avi. Conservo alguna fotografia en blanc i negre, una mica esgrogueïda per cert, on hi surt ell amb més gent de casa. Dic que ho recordo amb el meu avi, perquè el meu pare era el que feia les fotos i mai hi sortia. Anar a la font de la Roca era una excursió pròpia d’algunes tardes en que agafàvem un parell de sarrons per posar-hi una cantimplora d’alumini abonyegada, pa i xocolata. La pujada del Serrat de la Salve ens costava i rondinàvem amb allò tan propi de “quantfalta...”. En arribar als plans que hi ha darrere de la Portella ja ens semblava que quedava poc perquè tot era pla. I quandes d’allí veia les cases de Cerneres, mig amagades al fons de la vall, sempre m’agradava tornar a sentir les històries dels maquis que s’hi amagaven i que les van volar amb uns morters.

Arribar a la raconada de la font era com entrar a casa, a l’ombra, a la frescor... La xocolata que s’havia mig fos del cansament del camí, ens la posàvem a la boca d’una peça, i amb l’aigua congelada de la font tornava a la duresa que li tocava. En tancar les dents, feia croc. Allò era un gran premi, i ens assèiem al llarg del camí perquè no hi havia més espai.

La tarda a la vall de Cerneres és de les millors coses que pots viure i veure. Des d’allí dalt, des del camí de Cerdanya, es veu el Cadinell retallat amb el sol que se’n va més enllà de Josa i de Tuixén. A la Serra dels Clotarons ja és tot obaga i comença a endevinar-se el vespre. És un contrallum magnífic que li dona un color a l’herba que és més proper a l’or que al verd. 

No recordo les desenes de vegades, o tal vegada centenars, que he fet aquest tros de camí que va de la font de la Roca fins a la Portella, però si recordo que cada cop és diferent. Amb la caminada hi hem passat una pila de vegades, i preparant-la una pila de vegades més. És per això que enguany, tornar-hi a passar un cop més és tornar de nou a casa. Estimar casa.

És perquè estimem Gósol, que ens agrada la seva gent, la seva plaça, els seus carrers, les seves cases, els bancs i les ombres per xerrar.

És perquè estimem el seu país, que ens agrada la seva terra, les seves muntanyes, els seus boscos, els seus prats, els seus animals, els arbres, les collades, els rius iles flors.

És perquè estimem la seva història, que ens agrada el castell, els que traginaven amunt i avall, els que van anar i els que van tornar, els balls, les cançons i les històries de bruixes.

És perquè estimem tot això, que fa 30 anys que fem caminada. Perquè ens agrada que passeu un gran dia entre tot això que per nosaltres és tan important. Perquè ho volem celebrar i compartir entre els que ens veiem durant l’any i amb els que només ho fem aquest dia assenyalat d’estiu. Perquè cada any ho fem amb renovada il·lusió pensant que sigui un gran dia per vosaltres: un bonic recorregut, camins ben arreglats, alguna font per estrenar, una nova samarreta... 

És perquè estimem la gent, que hem tingut la sort de comptar sempre amb una gran equip de persones, amics, que aquest dia matina com ningú, que mai falla i que es reparteix per tots els controls per ser a l’hora a lloc amb tot el què necessiteu. 

És perquè estimem, que ens agrada tenir cura del camí, que les marques estiguin ben posades i els controls en els millors llocs, tot perquè us ajudi a fer untrajecte fàcil, que el menjar sigui bo i l’aigua fresca, i sobretot que mai us manqui un somriure.

És perquè estimem que no ens volem perdre aquest dia per res del món. Ni que estiguem lluny, cada tercer diumenge de juliol ens trobem a les 8 a la plaça de Gósol per començar a caminar amb tots els que com a mínim ens veiem aquest dia de l’any.

Sí, i tot això perquè estimem. Claríssim.

Josep Sindreu Fernández

Amics de la Caminada de Gósol