La torre que es veu tan bon punt s’arriba al cap de la creu, encimbellada dalt del turó no és una torre qualsevol, és una torre pre-romànica de planta quadrada. La part inferior, la més antiga, té pel cap baix uns mil anys. La torre del castell de Gósol, és sens dubte el nostre símbol, juntament amb les ruïnes de l’església i tot el castell. Us convidem a visitar-les, el lloc s’ho val.

Us oferim, doncs, l’oportunitat de conèixer, o bé tal vegada de retornar-hi, un poble dins un país de muntanyes encantades, de fonts que eixuguen la set del vianant, de prats verds que descansen les mirades, i de gent que acull el qui arriba.

Aquest poble que avui us rep, i us ofereix la possibilitat de conèixer les seves contrades, és un poble tan vell com la seva torre, és un poble que s’ha escoltat en el temps. I encara que en altres temps, era un poble força perdut enmig de muntanyes, ha estat un poble ple de vida, amb les seves petites indústries, de mantes, de fideus, de xocolata i, fins i tot, la seva petita central de llum.

Gósol, però, ha tingut un visitant il·lustre, que ha portat en nom del nostre poble des de Nova York fins a Leningrad. Ens referim a Picasso. L’any 1906 hi va fer estada i, lògicament, pintà: El bany, Jove gosolà amb barretina, i tants d’altres fan de la seva obra gosolana un gran conjunt. Però sens dubte, La dona dels pans és l’obra més coneguda de totes i, tal vegada, la més significativa.

Si entreu a l’església, podreu contemplar la reproducció de l’antiga imatge romànica de Santa Maria del Castell de Gósol, que presidia l’antiga església del castell.

Tot això i molt més és Gósol, sigueu-ne benvinguts.

Prepareu-vos, doncs, a caminar. No serà una caminada gaire llarga però sí que serà un recorregut que us permetrà conèixer la Vall de Gósol.