Veus remotes murmuregen que en una de les visites pastorals del bisbe al poble de Gósol, aquest portat per un afany immens de curiositat va descobrir, en un dels racons ombrívols i en la penombre de l’església, una colpidora imatge de la Verge romànica que restava misteriosament amagada enmig d’un embolcall de pols i suament brodada d’una xarxa filamentosa de teranyines cm si d’un tresor es tractés. El bisbe realment impressionat per aquesta talla de fusta policromada del segle XII, no s’ho pensà gens i la va demanar al rector, el qual la despertà del seu somni per posar-la a mans del bisbe que la traslladà d’immediat a la Seu d’Urgell. Posteriorment passaria al Museu d’Art de Catalunya on actualment es troba.

Possiblement la Verge, estranya i fora de les seves contrades, tornà a agafar el son per redescobrir novament aquests viaranys que condueixen a un anell de muntanyes que dolçament acaronat pel verd viu d’una dinàmica vall, al bell mig hi neix un poble d’arrels profundes i gent amb esperit obert, un poble que transpira un cert aire misteriós i d’encís.

Imagineu-vos per un moment que us trobeu en aquest lloc gaudint del seu encant i perquè no, disposats a emprendre una aventura que condueix a un recorregut ple de sorpreses, de vistes captivadores, de paranys naturals amagats a mig camí, de roques per on regalimen gotes d’aigües clares, en una paraula, us trobeu a Gósol i teniu per únic bagatge un petit sarró ple a vessar de ganes de conèixer, de començar ara ja, a caminar.

Ja ho veieu amics, el missatge és clar i els requisits per llançar-se a l’aventura fàcils d’assolir, és doncs hora que fem via cap a la vall de Gósol: LA CAMINADA US HI ESPERA!!!

Gemma Arnau